Avui, l’editorial d’EL PERIÓDICO:
Espanya entrega a l’Església i a l’escola catòliques més de 3.000 milions d’euros a l’any. És un privilegi sense comparació a Europa. Perquè una part –35 milions d’euros– va a fons perdut per a despeses de funcionament de la mateixa Església, que gaudeix d’exempcions fiscals molt notables. Però l’episcopat espanyol és incapaç d’autofinançar-se, cosa a la qual es va comprometre ja fa molts anys. I tot i així, els bisbes ultraconservadors surten al carrer, amb la dreta política i social, en contra del Govern per una reforma educativa que no qüestiona els seus enormes privilegis i que manté l’ensenyament de la Religió a tots els centres.
Aquesta ala dretana que formen els bisbes –amb l’excepció de l’Església catalana i basca– lluita per tenir el que no li va donar ni Franco, emparada en l’Acord amb la Santa Seu sobre educació del 1979. Però arriba l’hora d’acabar amb l’ambigüitat, de revisar una relació que està a mig camí de la confessionalitat i la laïcitat. I racionalitzar-la en el vessant econòmic, com apunta la vicepresidenta De la Vega. Potser l’Estat hagi de pagar professors i escoles concertades, però és molt dubtós que hagi de cobrir el dèficit de la despesa ordinària de l’Església.
[@more@]
