I seguim parlant d’educació, perquè cal i el tema s’ho mereix! Article de Josep Pernau avui a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA:
El savi regeneracionista aragonès Joaquín Costa va assenyalar fa més de 100 anys el remei per a la superació de l’endarreriment a Espanya: rebost i escola. En bona mesura es va aconseguir que el menjar calent aparegués a la taula de la majoria de cases. El dèficit escolar es manté i empitjora fins i tot. Així ho revela un informe, on Espanya figura en els llocs de la cua de la UE, amb la inevitable companyia de Portugal. L’enhorabona als irlandesos, acompanyants en altres temes dels llocs del darrere, però que en educació figuren més ben classificats.
Tots els governs espanyols que hi ha hagut des de fa més d’un segle haurien de ser castigats a posar-se de cara a la paret. Tenint en compte la desídia amb què històricament s’ha afrontat el problema escolar, és el càstig que ens sembla més adequat. Hi seria el senyor González, però també el senyor Aznar. Cal observar que, segons l’estudi comunitari, el percentatge de joves de 15 anys amb dificultats per llegir l’any 2003 es va situar en el 21,1%, gairebé cinc punts per sobre de la proporció de l’any 2000. Període aznarista del principi al final, com es pot veure, quan regia el lema que Espanya anava bé. No s’hi val, doncs, el recurs de donar la culpa als altres.
Però el dèficit no és només en els problemes de lectura, sinó que les notes són de suspens també en abandonament prematur de l’escola (31,1%), joves que han cursat secundària (61,8%) i treballadors que realitzen educació permanent (5,1%). Els senyals d’alerta es disparen per tot arreu. Davant la gravetat de la situació, seria lògic el consens entre totes les forces polítiques per sortir de mal pas. No per ser com Suècia, sinó per situar-nos a meitat de la classificació. Però els polítics sembla que es conformen que tot es quedi igual.
[@more@]
