El Govern català, amb el President Maragall al capdavant, fa temps que té endinsats a molts ciutadans en una olla plena d’ingredients com decepció, impotència, incomprensió, oposició, irritació. I sobretot pels que ens sentim propers al govern tripartit i els que vam apostar per ell en un moment donat, aquests ingredients poden arribar a ser fins i tot més abundants. Hi hem abocat confiança, esperança, il.lusió… però veritablement ¿els ingredients d’aquesta olla que comento són la causa d’una hipotètica incompetència de l’actual govern català? Personalment crec que no.
En aquest país hi ha una falta de cultura política enorme. No només per part dels ciutadans que en formem part, sinó també pels mateixos polítics. La cultura política de la coalició fa temps que existeix, i sense cap problema greu, a molts països europeus; un exemple clar i proper és el pacte que acaben de signar els conservadors i socialdemòcrates per a governar Alemanya.
Però què passa aquí? En primer lloc passa que els governants catalans no saben discutir a porta tancada, malgrat hi ha temes, però no tots!, que evidentment han de sortir a la llum, perquè cada partit polític ha de mantenir el seu electorat i, per tant, diferenciar-se del seu soci. En segon lloc, el paper dels mitjans de comunicació és clau i són ells els que treuen certs temes a l’agenda diària de notícies de forma exagerada i, a vegades, amb tons alarmistes. En tercer lloc, la vessant comunicativa del govern no funciona, no saben explicar el que fan realment per la millora del benestar dels ciutadans, no saben demostrar el que han millorat des que són al govern.
En definitiva, Estatut, canvis o no de govern, picabaralles ERC-ICV-PSC, són, des de fa temps, els titulars de tots els telenotícies i portades de diaris quan es fa referència a la política catalana i més concretament a la Generalitat de Catalunya, deixant de banda tot el que fa el govern i és d’interès ciutadà.
Vull pensar i penso que el govern governa. I ja que és difícil demanar als periodistes que canviïn… el que si caldria demanar als polítics catalans que governen és que no donin ales perquè els informadors d’aquest país exagerin una situació i, sobretot, demanaria als postres governants que EXPLIQUIN ALLÒ QUE VERITABLEMENT INTERESSA A LA GENT i QUE FACIN CRÉIXER EL SEU NIVELL, EL DELS MATEIXOS POLÍTICS I EL DELS CIUTADANS, DE CULTURA POLÍTICA DE LA COALICIÓ. Cal, doncs, una millora important de la comunicació tant interna com externa.
[@more@]
