Pasqual Maragall va escriure un “article bomba”, publicat dijous passat al diari ADN. Entre moltes veritats i realitats, Maragall va deixar anar la seva intenció d’intentar presentar el ja registrat Partit Català d’Europa (el Partit Demòcrata de Catalunya) a les eleccions generals espanyoles del 9 de març. Fou una noticia que molts vam rebre amb sentiments contradictoris. Bona noticia perquè un nombre elevat de ciutadans apostem per la profunda regeneració democràtica de la nostra societat i del sistema polític vigent. Apostem per una autèntica regeneració democràtica amb fets, no amb paraules. Això només és possible dur-ho a terme des d’una realitat política diferent, des d’una manera de fer diferents, des d’uns dirigents diferents i des d’una formació política radicalment diferent, amb una visió real, i tocant de peus a terra, del nostre entorn. Cal construir i fer política des de la societat civil, des de cadascun de nosaltres com a ciutadans amb uns drets, unes obligacions, unes necessitats, uns problemes, unes dificultats. Pasqual Maragall, excalcalde de Barcelona, expresident de la Generalitat i expresident del PSC, per sobre de tot és una gran font d’idees, i encara de noves idees, malgrat la seva retirada parcial de la política activa. Cal construir una Catalunya de ciutadans amb una mirada cap a Europa, la nostra gran pàtria. Som molts els que voldríem trobar-nos i intentar treballar al capdavant d’aquest projecte i molts els ciutadans que el voldrien o el voldran seguir, n’estic convençut. Maragall ha llançat el debat de la “nova política” amb un anunci d’intencions que ara caldria anar-li donant forma, fer-lo créixer i consolidar-lo entre tots. En aquest sentit, i per dur a terme una bona feina, seria finalment una bona decisió la de no presentar candidatures de cara a les eleccions generals espanyoles del 9 de març, ja que només manca un mes i mig per a anar a votar els diputats i senadors i dilluns vinent es tanca el termini de presentació de llistes. Tot plegat, potser massa precipitat. Malgrat, o gràcies, a aquest anunci de Maragall, ara comença una etapa plena d’esperança, d’il·lusió i d’intentar fer retornar la confiança envers la política i els polítics per part dels ciutadans, si és que aquesta confiança, en general, ha existit algun dia. Però és bàsic fer molta feina per crear aquesta “nova manera de fer” que inicia el seu camí posant èmfasi a les paraules Regeneració Democràtica en tots els sentits. Per cert, he llegit aquests dos darrers dies que Maragall “vol, però no té prou recolzament.” No és veritat. Maragall i el projecte que planteja té molt recolzament, segurament més del que molts es poden arribar a pensar (més endavant us explicaré el motiu d’aquestes paraules tan contundents.) Però el cas és que la majoria d’aquest recolzament ha cregut o creu, o creiem, que ara no és el moment. El Partit Demòcrata a Catalunya és possible i, sobretot, necessari. El camí s’inicia ara i no ha de tenir marxa enrere. [@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
- Pere en Un cop més els impostos i Joaquin Almunia demanant l’impossible
- Lidia en Josep Palau i Fabre ens deixa i serà enterrat a Caldes d’Estrac, el poble que el va “adoptar”
- MIREU AQUEST ENLLAÇ en José Luis Rodríguez Zapatero, President del Govern espanyol: «Les meves filles van a un col.legi públic»
- Marc Vergés Ros en Una gran obra, diferent i original
- Marc Vergés Ros en Un dels meus articles a la portada de Poliblocs.cat
Arxius
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
Categories
- No hi ha categories
Meta