Albert Rivera, president de Ciutadans, es presenta a les primàries per escollir el candidat número 1 per Barcelona de cara a les eleccions del 9 de març.
Joaquín Almunia, exsecretari general del PSOE, va ser candidat del PSOE l'any 2000, després d'haver guanyat les eleccions primàries Josep Borrell. Borrell va dimitir i Almunia va acabar sent el candidat.
Els Estats Units poden ser criticats per molts motius, però l’exemple democràtic que ens ofereixen amb el gran “espectacle” de les eleccions primàries és, sens dubte, un model al qual cal observar per intentar acostar-nos-hi. El sistema democràtic nord-americà és evident que té mancances, però les primàries, amb els seus inconvenients, són símbol de gran cultura democràtica. A Espanya es va intentar fer alguna “cosa” semblant a l’estil de les primàries dels USA, però el que semblava una positiva mirada cap endavant, va acabar sent una còpia mal portada i pitjor finalitzada. Per qui no ho recordi, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va organitzar, de cara a les eleccions espanyoles del 2000, una primàries per escollir el candidat a la presidència del Govern, és a dir, el candidat número 1 per la circumscripció de Madrid. Els que s’hi van presentar van ser Josep Borrell i el llavors secretari general socialista, Joaquín Almunia, guanyant Borrell davant de tot l’aparell del partit i sent proclamat candidat per poc temps, ja que va dimitir al cap d’unes setmanes (diuen alguns que pel tema de la implicació, en un cas de corrupció, d’alts càrrecs del Ministeri d’Obres Públiques quan al capdavant hi havia el mateix Borrell; n’hi ha d’altres que diuen que tot plegat va ser una maniobra per fer “desaparèixer” Borrell de l’escena política i deixar el camí lliure a l’aparell del partit socialista). Bé, va funcionar “tan bé” aquest experiment, que cap partit s’ha atrevit a tornar a fer primàries ni per escollir el candidat a la presidència del govern, ni per caps de llista de província i en prou feines per candidats a l’alcaldia (les poques que s’han fet han acabat a “garrotades” no enteses ni pels aparells dels partits ni pels ciutadans i utilitzades pels contrincants). Ara, però, qui torna a provar aquesta experiència és Ciutadans – Partit de la Ciutadania. Aquesta formació semblava que hi entenia una mica de regeneració democràtica i que el procés de primàries seria un exemple a admirar per altres. Doncs bé, s’inicia el procés, es presenten 5 precandidats per encapçalar la llista per Barcelona però, és clar, cap prou conegut. Albert Rivera, líder de Ciutadans, dóna un cop d’efecte i diu que es presenta a les primàries perquè li han demanat, i a més anuncia que els altres candidats es retiren. Ep! aleshores surt un dels candidats, Carmelo Rodríguez, dient que ell no s’ha retirat i criticant la posició de Rivera (l’aparell del partit). I no sé com s’acabarà aquesta història. Una predicció: Albert Rivera serà candidat número 1 per Barcelona i una altra patada a la regeneració democràtica i a un dels seus millors exponents: les eleccions primàries. En conclusió, primer ens cal cultura democràtica i després portar a la pràctica exemples concrets, no a l’inrevés.[@more@]
