Hi havia unes primàries convocades, i encara segueixen convocades. S’havien presentat 5 candidats fins ara, però cap d’ells prou conegut. I ara, cop d’efecte del líder de Ciutadans. Ha estat el cap més visible del partit, Albert Rivera, qui ha donat un pas endavant i ha decidit participar en aquestes primàries que tot apunta que finalment es convertiran en un recolzament unànime al president del Partit de la Ciutadania, per tal que encapçali la llista per Barcelona de cara a les generals del 9 de març. Per què afirmo això ? Doncs perquè els 5 candidats que havien presentat precandidatura per Barcelona, li han manifestat a Rivera la seva intenció de retirar-se i unir esforços. Sens dubte un bon cop d’efecte de Ciutadans en general i de Rivera en particular, tot i que és una estratègia més d’allunyament de la regeneració democràtica que propugnen des del mateix partit, ja que entra en el joc dels partits tradicionals. Primer: a les enquestes no apareix Ciutadans per enlloc; Segon: la crisi interna i els subgrups existents dins de la formació són cada cop més visibles; Tercer: l’aparició de la formació de Rosa Díez (UPD) i la decisió d’aquesta de no voler fer coalició amb Ciutadans, va ser un cop fort pel jove partit; Quart: el no coneixement, per part de l’electorat, del possible candidat per Barcelona és un problema que podia donar la raó a les enquestes. Conclusió: cal donar una empenta al partit, neutralitzant les diferents branques i unint uns electors que ja tenen a l’Albert Rivera com a referent. Realment, Rivera és l’únic membre conegut de Ciutadans. I és evident, doncs, que Ciutadans – Partit de la Ciutadania ha fet ús d’una estratègia habitual de tots els partits polítics tradicionals: “utilitzar” un nom, una persona, un líder que sobresurt, per guanyar adeptes. Per cert, recordeu l’efecte Carod Rovira a les darreres generals del 2004, quan es va presentar de cap de llista al Congrés per Barcelona ? Amb aquest cop d’efecte, Ciutadans ha guanyat molt i té més possibilitats d’obtenir representant/s al Congrés dels Diputats. Ara bé, crec que ha perdut a l’hora d’anar fent realitat el seu discurs de “regeneració democràtica”, ja que, com dic, segueix unes clares pautes dels partits de tota la vida. Evidentment també és obvi que ha de ser difícil portar a la realitat la regeneració democràtica que es propugna, quan el sistema no t’ajuda en aquest sentit, ans el contrari, i et posa tots els impediments socials, mediàtics, econòmics, legals i d’estructura possibles.
[@more@]
