Deixin en pau els impostos

Article del professor honorari d’ESADE Luis De Sebastián a El Periódico de Catalunya d’avui: Ara que s'acosta la campanya electoral s'accelera la discussió sobre els impostos, especialment sobre el fet de rebaixar-los, que és el que més li agrada a la gent. I apareixen propostes innovadores com l'impost de l'IRPF amb un tipus únic –com el que avala l'economista Miguel Sebastián– que implicaria, d'entrada, una reducció d'impostos als grups de més ingressos i, de passada, suposaria la pujada d'impostos als que ara tributen per sota del futur tipus únic, fora que aquest es fixi al nivell més baix de l'escala. És cert que el tipus de cotització actual de l'IRPF és menys progressiu en la pràctica del que és en la teoria. Però perquè el nou sistema impositiu fos més progressiu, s'hauria de combatre, d'una manera molt més efectiva, l'evasió fiscal. Per tant, ¿per què no comencem per aquí, abans de posar-ho tot de cap per avall?   PER PARLAR de justícia fiscal no n'hi ha prou de parlar d'impostos, perquè el sistema fiscal complet consta de dues vessants: la recaptació i la despesa. Naturalment, sense recaptació no hi pot haver despesa pública, igual que sense despesa la recaptació no té sentit social i resulta una simple espoliació dels ciutadans (com solien ser els impostos en l'antiguitat). La fiscalitat, en les seves dues vessants complementàries, és un instrument de progrés econòmic i de des- envolupament social. Han d'anar juntes i la seva combinació determina el model de societat que es vol implantar i defensar.   Els que, per obvis motius electoralistes, promouen la reducció d'impostos, ho solen justificar amb l'augment de la productivitat, la màxima inversió i el creixement que genera. Però està suficientment demostrat que la reducció de tipus impositius no fomenta l'activitat empresarial, ni per tant la recaptació fiscal. Els països que tenen menys càrregues fiscals (menys del 10% del PIB, la majoria a Sud-amèrica i l'Àfrica) no compten amb més activitat empresarial. De fet, allò que garanteix l'èxit de l'activitat empresarial és l'augment dels béns públics: la llei i l'ordre, l'educació a tots els nivells, les comunicacions, el bon funcionament dels tribunals de justícia, etcètera. Totes aquestes coses proporcionen valuoses externalitats a les empreses i als individus que volen començar una aventura empresarial. La qüestió (dins d'un marc de justícia, que se suposa en una democràcia madura) no és el nivell dels impostos, sinó com es gasten. Els empresaris il.lustrats prefereixen que l'Estat creï externalitats més que no pas que se'ls rebaixin més impostos, ja que els seus beneficis es perden després per una mala administració i per les dificultats que troba la nova inversió. El millor, des d'un punt de vista estrictament personal, seria que "tots menys jo paguin per les externalitats de què jo gaudeixo". Seríem davant del fenomen del polissó (el que viatja sense pagar), però això no és possible si tothom intenta ser polissó.   PER UN ALTRE costat, la llista dels països més eficients i competitius a escala mundial (com la que ens proporciona cada any el World Economic Forum a Davos) no inclou els països amb menys càrrega fiscal. Més aviat inclou als primers llocs els països amb tipus impositius alts i una elevada càrrega fiscal –amb els Estats Units fora dels primers llocs del rànquing–, que produeixen uns béns i uns serveis públics que contribueixen a elevar la productivitat de les empreses i el benestar dels ciutadans. Contràriament, hem vist com la reducció d'impostos als Estats Units ha reduït al mateix temps la producció i el manteniment dels béns públics. La destrucció de Nova Orleans per l'huracà Katrina, l'enfonsament del pont sobre el Mississipí a Minnesota i els incendis que hi ha hagut recentment a Califòrnia són resultat de l'escassetat i precarietat dels béns públics en aquell gran país.  Sense anar més lluny, s'ha de recordar que l'augment de la càrrega fiscal a Espanya dels últims 30 anys ha anat paral.lel a l'augment de l'activitat empresarial i el benestar de la població. ¿Algú es pensa que sense el nivell d'impostos que hi ha l'economia espanyola hauria arribat a ser la vuitena o novena del món per volum del seu producte nacional? I si, a més a més, es paguessin tots els impostos que s'han de pagar i l'economia submergida pugés a la superfície, l'economia espanyola seria tan gran com la de França o la d'Anglaterra.   Deixem en pau els impostos. Cada vegada que es canvien les lleis s'obren nous forats que afavoreixen els litigis i l'evasió fiscal. Abans que canviar-los s'han de cobrar, tal com mana la llei vigent. És aquí on s'ha de posar l'accent de la reforma fiscal, per augmentar el grau de progressivitat del sistema i per augmentar la provisió dels béns públics que encara necessita la societat espanyola. La preocupació dels ciutadans i dels governants, en la pròxima campanya electoral, hauria de ser com es gasten els impostos en la producció i distribució de béns i serveis públics que facin el país més eficient i més just.[@more@]

Tweet