Sra. Montserrat Nebrera, ens manca cultura de partits propers a la societat, però la majoria de dirigents de les actuals formacions polítiques encara no ho entén

Ahir vam viure un episodi més d’exemple de partits rígids, poc democràtics, allunyats de la ciutadania i mancats de llibertat d’expressió per als seus representants.  Montserrat Nebrera, diputada del Partit Popular al Parlament de Catalunya, va escriure un article en un format de carta oberta a Mariano Rajoy, transmetent-li que arran de la sentència de l'11-M cal tancar "la porta" que uneix el partit "amb el passat", entre altres paraules que anaven més o menys indirectament en contra de la posició marcada pel President del partit. Aquest article fou publicat a El Periódico d’ahir.  Un  diputat del PP al Congrés, també per mitjà d’un article a El Periódico, i l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, van anar cap a la mateixa direcció.  De moment, la que ha rebut més crítiques, des de les mateixes files populars, ha estat de diputada Nebrera.  El president del PP català, Daniel Sirera  va usar uns arguments típics de partits poc oberts a la societat, poc democràtics, conseqüència, evidentment, de l’actual sistema i funcionament dels partits del nostre país.  I d’exemples en podem trobar molts, en altres partits, i ja sigui a nivell estatal, nacional o local.  Sirera va utilitzar paraules com "buscar protagonisme mediàtic” i "no és acceptable que aboqui les seves opinions en els mitjans i no en els òrgans del partit”, afegint, és clar, un contundent “les portes estan obertes per a qui vulgui entrar, però també per a qui vulgui sortir".  En els òrgans del partit?  Això mateix! Tanquem-nos més en els despatxos i amaguem tot el possible a la ciutadania el que pensen els seus representants. Protagonisme mediàtic ? No. Proximitat a l’heterogeneïtat dels votants del PP.  O és que es pensen els Rajoy, Sirera i companyia, que el votant del PP és uniforme?.  Portes obertes? O sigui, fem fora com a representants dels partits a aquelles persones que realment, tocant de peus a terra, volen treballar pel ciutadà.   En definitiva, el que és normal en altres països, aquí segueix sent, pel que sembla, impossible. Després ens preguntarem perquè la gent “passa” de la política i dels polítics”.[@more@]

Tweet