Ha passat un any des de les darreres eleccions catalanes i ningú parla seriosament de l’abstenció, principal conseqüència del desprestigi i de la desconfiança política

El dia 1 de novembre de 2006 vaig escriure el següent en el meu  Diari:  El pessimisme i la desconfiança creixent que poden haver fet sentir-nos, en algun moment, els actuals polítics, han de transformar-se en una recuperació de la il·lusió, l’entusiasme i les ganes de participació per fer sentir la nostra veu. La democràcia té inconvenients, però actualment, malgrat és millorable, es tracta del millor sistema polític. Aprofitem els seus avantatges. Una elevada abstenció ens perjudicaria a tots, ara i de cara al futur. I el dia següent, 2 de novembre de 2006, vaig escriure aquestes quatre paraules:  Malauradament, la participació a nivell de Catalunya ha estat penosa, vergonyosa, ridícula. Prou de cridar a la reflexió sobre el tema! Calen fets, perquè no pot ser que, en una societat democràtica, més de la meitat de l’electorat es quedi a casa. Fem una mica d’autocrítica senyors de la classe política catalana ? Perquè aquí no han guanyat uns o han perdut els altres, aquí ha perdut la democràcia.   Ha passat un any i, independentment de la valoració global que es pugui fer de la tasca del govern i de l’oposició, el tema de la desconfiança política ha anat a pitjor i ningú ha parlat seriosament sobre com afrontar aquest gran problema que es va transformant amb una elevada abstenció i pessimisme ciutadà i un desprestigi de la política.  És tan senzill com preguntar-se: actuem i deixem de reflexionar ?[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.