Banderes

Article d’Arturo San Agustín a El Periódico de Catalunya:  Quan aquest diumenge aterràvem a l'aeroport del Prat, procedents de Roma, un dels meus veïns de seient em va dir: "Molt de tuteig, però entrepà i begudes de pagament".  El veí, envoltat com jo de persones que tornaven d'assistir a la beatificació de 498 espanyols al Vaticà, es referia al tuteig que utilitzen els professionals de la companyia Vueling. Tot sona a col.lega quan viatges en un dels seus avions. Fins i tot et diuen de quines ciutats són originaris tant el pilot com la resta del personal de vol. O sigui, que si no estàs gaire atent, el truc publicitari, que, com el tuteig, potser pretén projectar una imatge de proximitat, recorda els pilots d'Iberia. Ja saben: el comandant Luis Ángel de la Posta i Rodrigo de Peñaranda. O Federico Montes de Oca i Gallardo de Albada. Coses així. A Vueling la cosa és diferent, però sona igual. A Vueling diuen: el comandant Luis de Galícia o l'auxiliar Lourdes de Barcelona.  Diumenge, en el vol 5171 de Vueling, gairebé ningú deia la veritat. La beatificació més massiva de la història de l'església catòlica no va ser un acte fred sinó gèlid. Cosa que no es mereixien la majoria de les víctimes que hi van ser recordades. Ni tan sols es va omplir la plaça. Només a les portades d'alguns diaris predictibles s'ha explicat el que no va ser. I, dit sigui amb tots els respectes, l'escena més singular va ser la que va protagonitzar el ministre Miguel Ángel Moratinos, agenollat o gairebé agenollat. Moratinos té el cap polonès i, si se l'observa sense cap mena de rancor, recorda Joan Pau II. El ministre, agenollat o gairebé agenollat i, a la plaça de Sant Pere, només una petita bandera catalana i una altra de barcelonina, portades amb molta discreció. Les banderes espanyoles amb toro cantaven i les requetès manaven. Com les seves boines vermelles.  Totes les banderes són perilloses. N'és una prova que en el vol 5171 de Vueling vaig estar a punt de quedar enfilat en una d'espanyola. Era petita i la portava enrotllada un viatger que llegia Historias de reconciliación. A causa de l'estretor Vueling, una mica més i se'm clava el pal quan vaig decidir anar al lavabo.[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.