Volant d’inèrcia

Article de Ramon Folch a El Periódico de Catalunya d’avui:   Inici del canvi… El Govern espanyol diu que el paquet de 80 mesures aprovades pel Consell de Ministres del divendres 21 de juliol són "l'inici d'un canvi de model de creixement, més sostenible i també més respectuós amb la salut de les persones i del planeta". Doncs malament rai. A aquestes altures no necessitem un inici de canvi, sinó redoblar esforços per guanyar l'excessiu temps perdut.   En la distribució de càrregues d'emissió de CO entre els països de la Unió Europea, Espanya es comprometé a situar-se només un 15% per sobre del nivell del 1990. El Regne Unit i Alemanya acceptaren reduir emissions fins a quedar-se un 8% per sota, i estan complint. Espanya no ha parat d'incrementar emissions i és a la vora del 50% per sobre del 1990. Cal alguna cosa més que l'inici d'un canvi, és obvi. "Canvi de model de creixement", diu. No: canvi de model. "Més sostenible", diu. No: sostenible, simplement i nogensmenys. "Més sostenible i també més respectuós amb la salut de les persones i del planeta", diu. No: sostenible ja comporta respecte per la salut de les persones, i quant al planeta, que el deixin tranquil, que no en som els zeladors ni podem ser-ho, perquè el planeta no està malalt, està com està i prou. Declaracions inquietants, per tant.   I és que el volant d'inèrcia mental manté el rumb en la vella orientació de sempre, malgrat retocs en la fraseologia (tanmateix anacolútics, com faig notar). I volant d'inèrcia, també, en la pròpia realitat, que és un transatlàntic gegantí molt mandrós a l'hora de maniobrar. Anem en direcció contrària, amb el rumb capgirat. Són 180 graus de virada per enfilar port. Els copets de timó no canvien res. Ens cal una maniobra decidida, o sigui prudent. Això, o bé perdre'ns mar endins.[@more@]

Tweet