Uns premis obvis

Article del periodista Antoni Bassas a El Periódico d’avui:     Dimecres, el jurat del premi Príncep d'Astúries va concedir el guardó de Comunicació a les revistes Nature i Science, i vaig tenir la impressió que, un altre any més, aquests premis tenen més tendència a servir-se de la reputació del premiat que no a prestigiar-lo. Nature i Science són dues revistes amb més d'un segle d'existència. Són tan reconegudes que els periodistes ens hi referim amb el tòpic de "segons que publica la prestigiosa revista …". Premiar-les a aquestes alçades ¿no és com descobrir el Mediterrani?   No és la primera vegada. Altres anys han premiat la Unicef, la Fundació Bill Gates, Gorbatxov, el Camí de Santiago o la Real Academia. Aquest any han premiat Bob Dylan. ¿Quin risc té fer-ho ara, quan el de Minnesota s'ha convertit en una entranyable icona que ja no espanta els benpensants? ¿S'atrevirien a donar-li el de la Concòrdia a Jon Sobrino?   Altres vegades, els premis no han buscat allò consagrat, sinó allò mediàtic. Fernando Alonso el va rebre quan encara no era campió del món. I J. K. Rowling, la creadora de Harry Potter, també el té, però en la categoria de Concòrdia i no en la de Lletres, com hauria correspost: com si no s'hi haguessin atrevit per si best-seller no fos sinònim de qualitat.   Potser els jurats consideren que el premi necessita uns quants anys més de noms prestigiosos i rostres mediàtics per fer-se un lloc a l'ombra dels Nobel. Però això és anar al que és fàcil. Uns premis, si no descobreixen, no estimulen. Si no marquen noves tendències, avorreixen. Si no prestigien, no marquen un abans i un després en la vida dels premiats. Poden ser un guardó més. Solemne, però oportunista. Per donar premis políticament correctes potser fóra més coherent que duguessin el nom del Rei. Els premis que porten el nom de l'hereu haurien de ser més atrevits i menys conservadors. Polèmics, si cal. I, si tenen alguna temença, que pensin que els clàssics els avancen per l'esquerra: la reina d'Anglaterra ja va condecorar els Beatles el 1965, i fa tres setmanes va premiar Salman Rushdie.[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.