Tot va ser un error

Article de Rosa Cullell a El Periódico d’avui:    He tornat. Després de 15 anys de tranquil.litat, torno a ser al volant. Els fills, que volen que els porti i els vagi a buscar, i el marit, que està viatjant molt i pensa que ja és hora que m'espavili. M'han triat un cotxe de color vermell, petit i de poc consum. Els cotxes han millorat bastant. M'encanta canviar la música des del volant, amb el dit gros, i això de la direcció assistida és un gran avanç. Així aparca qualsevol. A recollir-lo hi vaig anar sola. Uns no hi eren i uns altres no podien. Els feia por. Bé, resulta que hi ha un munt de gasolines diferents. Vaig trucar al meu venedor i, amablement, em va recomanar la més barata. Una altra cosa va ser obrir el dipòsit, que ja no porta clau, i trobar la palanqueta, que m'havien amagat en un lateral. Llavors ja tenia una cua d'admiradors. Vaig posar la manguera a l'orifici i vaig prémer. La 95 va sortir com una font, escampant-se al meu voltant i deixant-me la faldilla feta un fàstic. Van estar a punt de treure'm a coll i be. Vaig entrar a l'oficina fent pudor de gasolina sense plom, que és més ecològica.   Pitjor va ser arribar. ¡Hi ha cotxes per tot arreu! Van per on els dóna la gana, paren sense avisar i aparquen en tercera fila. ¿I les bicicletes? Sempre hi havia estat a favor. Fins divendres, quan un ciclista que venia en direcció contrària pel carrer del Carme gairebé em va ratllar l'utilitari. Els vianants no són millors. A punt vaig estar d'atropellar una japonesa que feia fotos de la torre Agbar des del centre de la Diagonal. Vaig tornar a casa feta pols. Avui estic més bé. M'he posat voltaren a les cervicals i he agafat el metro. Sense parar de cantar: "Todo esto fue un error. Oh, oh. Todo fue un error!".[@more@]

Tweet