Programa: contemplar la posta de sol

Article de Josep Maria Espinàs a El Periódico d’avui:   Baixo amb ascensor d'un despatx, surto al carrer i llavors m'adono que encara hi toca el sol a la part alta de les cases. Quan això passa són les vuit del vespre. Els dies s'han anat allargant de mica en mica, però jo no me n'havia adonat de debò fins avui, i ho he vist de sobte.   Els balcons més alts i els coronaments de les cases –tots desiguals– recullen la calidesa de la llum de la posta. ¿Quant de temps ens passem els barcelonins sense veure una posta de sol? És probable que alguns dels que surten en cotxe els caps de setmana vegin alguna posta de sol des del camp. Però és probable que, en aquella hora, a la televisió facin un  programa interessant. Fins i tot pot ser que el Barça s'estigui jugant la Lliga. Les raons per no veure una posta de sol són infinites i raonables, mentre que només hi ha una raó per contemplar una posta de sol: tenir-ne ganes.   La immensa majoria de barcelonins –si no vivim en terrasses o altures estratègiques– no veiem les postes de sol des de dins de la ciutat, només, i rarament, un sol baix, d'esquitllentes, al final d'un carrer. Però observar un sol baix no és veure una posta de sol. Per veure-la es necessita una mica de temps, i aturar-se a contemplar el procés de baixada sobre l'horitzó, que si som al camp és molt lent, i lentíssim en aquesta època de l'any.   Catalunya és, en general, més una terra de llevant de sol que no pas de posta. És un país ondulat, amb serres i muntanyes, i el sol s'amaga massa aviat, quan encara no s'ha inflat com una taronja que l'horitzó va retallant.   Això ho vaig veure, com una mort inacabable, en l'infinit erm de Castella. El sol no acabava de des- aparèixer, la lluminositat resistia minuts i minuts, i el procés de desaparició tenia una lentitud que gairebé es feia angoixant. Una altra posta de sol inoblidable: la del cap de Finisterre. La immensa planúria del mar, com la planúria de l'erm, fan pensar que el sol acabarà caient, allà baix, en un precipici.   D'aquí a ben pocs dies tindrem el dia solar més llarg de tot l'any. Serà un dijous. Ja sé que no és el mateix que viure la posta de sol sense cap tipus d'intermediaris, però se m'ha acudit que potser TV-3 ens podria oferir la posta de sol en directe. Podrien ser els últims cinc minuts, i sense interrompre la transmissió del descens amb anuncis. I, per descomptat, sense els comentaris de cap narrador.   Seria tota una notícia, en parlaria tothom.[@more@]

Tweet