Aquest matí, durant el meu habitual viatge en tren, m’he despertat de cop al sintonitzar el programa de l’Antoni Bassas (Catalunya Ràdio) i escoltar la primera noticia del dia. M’he despertat de cop!, i això que avui anava més adormit que altres dies. Sincerament, quan et vas fent una idea sobre aquest món, la seva dinàmica i els seus habitants, sempre penses que ja ho has vist i sentit tot, quan en realitat això és fals i, dia a dia, la realitat ho demostra. Ara em refereixo a un cas concret de casa nostra. El Delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, ha dimitit a petició del president del Govern de Catalunya, José Montilla, pel fet que aquest últim ha considerat un "fet molt greu" que el ja ex Delegat qualifiqués d' "una mica malalt" l’ex President de la Generalitat, Pasqual Maragall. Però no simplement va dir “una mica malalt”, sinó que va afegir “tant físicament com psicològicament”. Tot plegat, arran de les darreres declaracions sobre l'Estatut que ha fet Maragall. Això, com a molt, ho podria haver pensat molt i molt i molt interiorment, però ni això, ja que per aquestes declaracions de l’expresident no hauria estat lògic ni pensar amb aquestes paraules molt interiorment. Però bé, el cas és que ho ha dit en veu alta, amb una sortida de to com la que se’ns pot escapar a tots segons l’entorn i el context on et trobes, però que una persona amb una responsabilitat com la del senyor Martínez Fraile, no se’l pot simplement perdonar. Molt bona i ràpida decisió la del President Montilla. I al senyor Martínez Fraile, no cal dir-li res. Ja deu estar passant el seu mal moment.
[@more@]
