Polítics amb el pluralisme posat

Article de Josep Pernau a El Periódico:   Hi ha alguns polítics que es van llançar a l'activitat pública amb el pluralisme posat. ¿Per què vincular-se a un ideari de per vida, si fins i tot moltes vocacions religioses tenen data de caducitat i abunden aquells religiosos que pengen els hàbits que van prometre vestir pels segles dels segles, amén?   Proven unes conviccions, com el que prova una camisa, observen que no els va i es dirigeixen al supermercat de les ideologies a la recerca d'unes idees que s'acomodin al seu penjador. És un súper molt ben assortit. Ric en matisos dintre de les doctrines de tot l'arc ideològic. El canvi de camisa no serà per a ells cap problema. Tenen la rara virtut de saber adaptar totes les creences al seu pensament. Es diria que els posen un producte que els treu rigidesa i els dóna elasticitat. No sempre se'ls entén. Moltes vegades se'ls acusa de trànsfugues i d'oportunistes, quan a l'únic que aspiren és a formar part d'una organització en què se sentin còmodes.   Són molts els casos que es podrien citar. Però serà ben difícil trobar-ne un d'un pluralisme ideològic tan ric com el del candidat de Platja d'Aro Martín Palahí, que ha fet uns salts descomunals. Va començar la seva carrera política amb el Partit Popular, va passar a l'altre extrem de les opcions, que és Iniciativa per Catalunya, i ara apareix amb Ciutadans. Dos no es barallen si un no ho vol. Ha estat un cas exemplar de concòrdia entre formacions que acostumen a estar enfrontades. I el més curiós és que ningú dóna per tancat el periple ideològic del susdit, ja que encara li queden CDC i el PSC per provar. Aquells que l'han tractat no descarten que els provi tots, i amb això Catalunya veuria un altre rècord inscrit en el Llibre Guinness.[@more@]

Tweet