Reialesa i realitat

Article de Joan Ollé a El Periódico:    Potser el que José Agustín Goytisolo va escriure a la seva filla Julia també pot servir per a tu, Sofia: "Tú no puedes volver atrás/ porque la vida ya te empuja/ como un aullido interminable". Benvinguda a la realitat, menuda. Tens l'estrany privilegi d'ocupar moltes portades pel sol fet d'haver nascut, quan el més habitual en la infància és sortir a la premsa per una mort que arriba massa d'hora. I sovint, ni així.   Coneixem el ritual perquè la teva germana i molts cosinets t'han precedit. Surt el papa anunciant que la mama i la criatura esteu bé, el vostre futur nom i pes, la seva extrema felicitat… És de les rares ocasions en què sentim la seva veu, perquè la reialesa és parca en paraula pública, sempre previsible. Quan no llegeixen se'ns assemblen, i és llavors quan els adjectivem de "planer", "molt senzilla" i fins i tot "republicans", que ja em diràs. Un cop superat el tràmit de les bates verdes, les anades i vingudes de cotxes oficials, muntanyes de flors i regals carrinclons, les pròximes estacions seran: sortida de la clínica, presentació oficial, bateig, estiuejos a Mallorca, primer dia de col.le, de neu, quan jugant amb Elionor et facis pupeta i ploris… la vida.   La teva vida no serà normal, perquè no ho és tenir un pare que es diu com un portaavions ni avis amb noms d'avinguda o hotel de cinc estrelles. Ni és normal corregir la Carta Magna perquè els peücs de la teva germana són de color rosa, no blaus –com la vostra sang–, i no per causes més plebees. Alguns diuen que veniu dels déus; uns altres, que viviu de gorra. La nostra mirada us fa millors. Ja no pots tornar enrere, Sofia, nom que a la Grècia de la teva àvia vinculen a l'ofici de ser savi.[@more@]

Tweet