Les orenetes fan bé de no tornar

Publicat el 21 març 2007 per marcverges

Article de Josep Pernau a El Periódico de Catalunya d’avui:   Espero que les clàssiques orenetes no hagin fet cas aquest any de Gustavo Adolfo Bécquer i no hagin tornat per penjar els seus nius, tal com els ordenava el poeta. Una ànima generosa les devia avisar que s'acostava una primavera cruel, més pròpia per a pingüins que per a l'au anunciadora del bon temps. Si alguna no en va fer cas, ara ho deu estar passant malament. Igual que els humans, que esperaven un avançament de canvi climàtic i a la riba del Mediterrani es troben amb una primavera pròpia de Reykjavík.    Aquest fenomen només té una explicació: els déus de la meteorologia han embogit. Hi havia un ordre establert a la naturalesa que s'ha alterat i que pot tenir unes conseqüències gravíssimes. Si quedessin poetes romàntics, dels que trobaven en la primavera motiu d'inspiració, a aquestes hores ja s'haurien suïcidat tots. El nostre cervell tenia un ordre marcat que també s'ha desbaratat. D'acord amb la tradició, ara havíem d'entrar en el temps de les cireres i els albercocs. En canvi, no ens sorprendrà que alguna castanyera torni a muntar el xiringuito al carrer. Resulta un disbarat veure a les façanes dels grans magatzems el primer vers del poema anual del canvi d'estació: "Ja és primavera…". L'associàvem a unes peces de vestir que vam poder lluir al desembre i que ara seria una gosadia posar-se.    Sempre hi havia hagut un ordre, i al desbaratar-se, hem tornat al caos del qual diuen que procedim. Les conseqüències poden arribar a ser tremebundes. Hi ha una economia, unes collites, uns hàbits propis de cada època de l'any, que es poden ressentir dels canvis. Una amenaça penja damunt dels nostres caps. Per cert, ¿no deu ser tot culpa del Govern?[@more@]

Quant a marcverges

Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.