El soroll que no cessa

Article de Toni Mollà a El Periódico de Catalunya d’avui:     ¿No es produirà, algun dia, una reacció a favor del silenci?", es preguntava Joan Fuster fa anys en un article titulat Contra la música. El dubte fusterià és de màxima actualitat, submergits com estem en el carnaval faller, la cristal.lització ritual de l'excés in- dígena. Els dies que precedeixen a les Falles de sant Josep avancen tota mena d'acompanyaments sorollosos: la despertà, la mascletà, el tret ininterromput de tota mena d'artefactes pirotècnics a la via pública o la música ambiental –de Luis Aguilé i Camilo Sesto a Paquito, el chocolatero, en versió impune de King África.    Nosaltres, els valencians, hem fet de la por del silenci un acusat signe d'identitat col.lectiva. "Sospito que l'home d'avui produeix soroll per no quedar-se sol amb ell mateix, per no veure's obligat a pensar", va deixar escrit Néstor Luján, tan directe i diàfan. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els meus paisans han seguit al peu de la lletra un mestre català. L'adaptació al dur decibel marca la nostra posició en l'escala evolutiva de Darwin. Certament, els durs d'orella resisteixen més bé en aquest medi local tan agressiu. Schopenhauer assegurava, per la seva part, que la capacitat de resistència al soroll és inversament proporcional a la intel.ligència. No em sento reconfortat per l'elogi. No obstant, cada dia suporto més malament la histèria ambiental d'aquestes festes, cada any més allargades en el calendari. Manu Leguineche, un altre militant de la causa de la tranquil.litat, afirma en algun dels seus llibres, que "els nòrdics ens han ensenyat a parlar més fluixet, però no hem volgut aprendre la lliçó".    Però, a la millor terreta del món, la rosa dels vents cadascú la situa com li sembla. El 1963, el mateix Joan Fuster va ser acusat d'"heterovalencià" i cremat en efígie en un acte de fe faller a les portes de l'Ajuntament de València. Anys més tard, l'"heterovalencià" silenciós confessava que si un dia es perdia, que el busquéssim a Florència. No és una mala destinació. Però aquests dies jo prefereixo Lucca, que a més té enllaç de low cost amb l'aeroport de Manises.[@more@]

Tweet