Article de Pepa Bueno a El Periódico d’avui: El que segueix no té cap rigor estadístic. Són comentaris agafats a l'atzar en converses d'aquí i d'allà a Sevilla tan sols uns dies abans del referèndum del diumenge 18 sobre l'Estatut d'autonomia. L'estrèpit de la vida política a Madrid deixa colar amb penes i treballs notícies de Catalunya o Euskadi, sempre que serveixi als grans per tirar-ho a la cara cada setmana al Congrés. Però heus aquí que sis milions d'espanyols han de decidir ni més ni menys que quines regles regiran la seva vida els pròxims anys. Almenys per a una generació. I la notícia amb prou feines sobreviu uns quants segons entre el començament del judici de l'11-M, l'últim de De Juana Chaos, els vols de la CIA, el nou ministre de Justícia o la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps. És clar que això últim té a veure amb l'Estatut de Catalunya: posició de ferms, caça major. Però tornant al que deia. Enganxar aquests dies l'orella a Sevilla a les converses de terrassa, cafè, taxi o amics no periodistes, permet extreure conseqüències curioses sobre el que de veritat importa d'un Estatut d'autonomia. Molts diuen que no tenen gaire clar quin és el contingut exacte del text sotmès a referèndum. Alguna mare pregunta a la seva filla a quin partit s'ha de votar. Altres apunten que si només es tracta de modernitzar els estatuts no s'hauria ni de consultar, que si s'ha de fer, que ho facin els polítics que "per a això hi són" i deixin de marejar els ciutadans. Poques discussions sobre les essències, el ser o no ser, la realitat nacional o el sentiment tràgic de la vida… Poquíssimes referències a Catalunya. Per si de cas, un cert orgull que, un cop posat el llistó català, Andalusia serveixi de referència i de motor per a tots els altres, i molta, molta discussió sobre les obres. Les obres del metro que acumulen molt retard i no deixen ningú indiferent. El debat ciutadà més viu a què he assistit sobre l'Estatut, la solidaritat interregional i les diferències territorials: es va centrar a establir on es triga menys a construir un túnel, a Sevilla, a Barcelona o a Madrid.[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
- Pere en Un cop més els impostos i Joaquin Almunia demanant l’impossible
- Lidia en Josep Palau i Fabre ens deixa i serà enterrat a Caldes d’Estrac, el poble que el va “adoptar”
- MIREU AQUEST ENLLAÇ en José Luis Rodríguez Zapatero, President del Govern espanyol: «Les meves filles van a un col.legi públic»
- Marc Vergés Ros en Una gran obra, diferent i original
- Marc Vergés Ros en Un dels meus articles a la portada de Poliblocs.cat
Arxius
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
Categories
- No hi ha categories
Meta