Editorial d’El Periódico d’avui: El PP està a punt d'aconseguir el seu primer objectiu previ per tornar al poder: fer irrespirable l'ambient polític. Els dirigents populars han convertit la seva legítima discrepància amb la política antiterrorista del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en una deslleial aposta a tot o res en la qual estan disposats a utilitzar des de les víctimes del terrorisme fins als grupuscles d'ultradreta, tots ells convenientment agitats per certs mitjans que augmenten cada matí la seva agressivitat verbal en la mateixa mesura que disminueixen el seu respecte per la veritat. L'últim pas en aquesta direcció el va fer el PP dissabte a l'utilitzar la manifestació convocada pel Foro Ermua per llançar una espècie de moció de censura de carrer contra Zapatero, decorada amb milers de banderes espanyoles, amenitzades amb diverses consignes ultres i tancada amb l'himne nacional. El recurs als símbols espanyols sembla remetre als vells deliris sobre l'anti-Espanya, que ens pensàvem que estaven feliçment superats. Però això, amb tot, no és el pitjor. Els estrategs del PP han decidit no donar ni un moment de tranquil.litat als socialistes en una matèria tan delicada com la recerca del final definitiu d'ETA. Al portar al carrer la política antiterrorista en termes viscerals aconsegueixen posar els terroristes en el centre del debat polític, un error que no és la primera vegada que es comet en aquest país. A més a més, intenten amagar una realitat recent: que també el Govern del PP va mirar de negociar amb ETA el final de la follia terrorista. S'ha dit tantes vegades, que ja cansa. Però avui més que mai convé recordar que l'expresident José María Aznar va fer el seu intent, com era la seva obligació, i que per això va acostar presos etarres i va fer concessions als terroristes en el terreny semàntic. És cert que el Govern tampoc ha sabut donar rèplica a una oposició que practica una estratègia assilvesestrada, finalitzada ja la treva, que estava cantada des que el PP va ordir la teoria de la conspiració de l'11-M. Zapatero va titubejar després de l'atemptat del 30 de desembre a Barajas: no va saber deixar clar davant l'opinió pública que el procés de pau quedava liquidat, no va aconseguir articular una proposta política de resposta immediata a la ruptura de la treva per part d'ETA i no ha contrarestat amb prou contundència la campanya interessada i fal.laç que l'acusa d'haver fet concessions als terroristes, una cosa que l'atemptat de Barajas desmenteix. Davant les falsedats, no n'hi ha prou amb el bonisme. Entre els errors del Govern cal anotar el fet que l'etarra Ignacio de Juana Chaos pugui ser fotografiat a l'hospital, consumit per la vaga de fam, i que pugui fer declaracions al diari The Times. És discutible la decisió de l'Audiència Nacional de mantenir a la presó aquest etarra, però, independentment d'això, hi ha hagut una fallada en la vigilància penitenciària que només pot contribuir a sacsejar les files de la kale borroka, que ahir va fer un salt qualitatiu amb la brutal explosió de Barakaldo. I en el deure dels governs democràtics –l'espanyol i el basc– s'ha de situar també l'espectacle que va oferir diumenge l'esquerra abertzale a l'escenificar en un frontó de Bilbao l'entrega de 18 dels 19 condemnats a presó pel Suprem per la seva pertinença a les organitzacions juvenils proetarres Jarrai, Segi i Haika. L'entrega voluntària dels pròfugs cadells d'ETA és un altre cop propagandístics que s'hauria d'haver evitat. Arribats en aquest punt, sembla pueril reclamar des de les pàgines d'un diari la unitat dels partits democràtics davant dels violents. Queda clar que el PP no entrarà en el pacte polític que imposa aquest moment. El Govern socialista queda així abocat a establir aquest acord amb els grups minoritaris de les Corts –entre ells, el PNB– i a deixar aïllat el PP en una qüestió cabdal per a l'Estat democràtic. És un panorama que augura més crispació, menys possibilitat d'establir un debat polític que no tingui ETA al seu epicentre i, en definitiva, un pas més cap a l'inquietant i el fals miratge de les dues Espanyes irreconciliables.
[@more@]
gràcies!!!! 😉