Editorial d’El Periódico de Catalunya d’avui:
Els primers dies del president Montilla són estudiats com si cada gest hagués de transmetre un missatge en clau, un senyal sobre el desenvolupament futur de la legislatura. Arriba el Dia de la Constitució i s'obre, per a José Montilla, un nou interrogant. Assistint (com així ha estat) a la recepció oferta pel Congrés i el Senat, és titllat de seguidista, "sense personalitat pròpia", com ha declarat Artur Mas. Si no hi hagués assistit, la renúncia protocol.lària segurament s'hauria llegit, en mitjans de la capital de l'Estat, com una ofensa. El cert és que un acte com el d'ahir ha tingut, al llarg de la seva història, presències i renúncies notables. Fa uns anys, Joaquín Almunia, en aquell moment líder del PSOE, no hi va assistir. Aquell mateix any, 1999, tampoc va estar a Madrid el llavors president del País Valencià, Eduardo Zaplana. El president Maragall mai va assistir a la recepció i va substituir la commemoració de la Carta Magna per una declaració institucional. El president Pujol es va presentar al Congrés alguna vegada, però després va preferir celebrar l'aniversari a Catalunya. L'actitud de José Montilla s'ha de llegir com un afany de treure ferro a les acusacions de deslleialtat que segons quines forces regressives van voler –i volen– veure en l'edició –i la reedició– del tripartit. La Constitució és la norma suprema de l'Estat i el mateix Estatut de Catalunya s'emmarca en la seva legalitat: va ser possible gràcies a l'esforç negociador dels catalans i gràcies a l'encaix en les possibilitats legals que ofereix el text constitucional. Commemorar la Constitució amb la presència de la més alta representació de Catalunya no significa cedir en cap dels principis que informen el desig d'autogovern català. També suposa una aposta decidida per una relació menys tensa, més cordial, amb els poders estatals. Una dosi de normalitat. El fet que Montilla, com a president de la Generalitat de Catalunya, assistís a la recepció institucional, a Madrid, dels actes que commemoren la Constitució del 1978 s'ha d'entendre com un rebuig als que han vist en Catalunya un adversari. Dins de la legalitat, en els marges de la confiança mútua, amb el desig de contribuir des de Catalunya a un Estat més obert, plural i sensible a les realitats nacionals, el gest de Montilla transmet la clau d'una convivència respectuosa i allunyada de la crispació. No entendre aquest gest suposa seguir en la anormalitat.
[@more@]
