Quan durant el mes de juny de 2005 es va presentar la Plataforma Ciutadans de Catalunya, amb caps visibles com Albert Boadella, Francesc de Carreras o Arcadi Espada, ningú es podia arribar a pensar que al cap d’un any la plataforma esdevindria partit i que el partit aconseguiria 3 diputats en unes eleccions catalanes que no s’haurien d’haver celebrat fins al novembre de 2007. Sent realistes, la Plataforma va dur a terme una bona estratègia per mitjà de reunions per arreu de Catalunya, conferències, xerrades-col.loqui, inici de contactes amb totes aquelles persones descontentes pel “camí catalanista emprès per PPC i PSC”, per “l’hegemonia nacionalista existent a Catalunya” i pel descontentament general de la ciutadania envers la política. I això, agradi o no, es comparteixi o no, “ven molt” i crida l’atenció. Semblava una bona fórmula per aglutinar un bon nombre de simpatitzants i recolzament, i així va quedar palès en la posada en marxa del partit ara fa pocs mesos i en els seus resultats electorals aconseguits amb una campanya transgressora i marcant la diferència amb els altres partits. Ara bé, té futur aquest nou partit? La veritat és que és aviat per extreure’n una resposta clara, però ningú pot negar que dins de Ciutadans hi ha gent de diferents sensibilitats, a l’igual que també hi ha gent ideològicament diferent dins la gran bossa de votants. Caldrà veure quina política fan des del Parlament, i de cara a la ciutadania, per tal de palpar veritablement quina ideologia practiquen, una tasca difícil per a tenir contents a l’heterogeneïtat dels seus votants. Diuen que en política social recolzaran al PSC i que en política de símbols i d’identitat recolzaran al PP. La seva actuació pot ocasionar la desaparició de Ciutadans a les properes eleccions catalanes, a causa que els seus votants poden optar altra vegada pel seu “antic vot” o, simplement, per quedar-se a casa… I les coses clares, tampoc els van sobrar vots a Ciutadans !
[@more@]
