Article de Rosa Cullell a El Periódico d’avui:
Els nostres candidats confessen, orgullosos, que treballen 14 o 15 hores diàries. Descansen un dia o una tarda, quan poden. Si no em fallen els càlculs, això dóna una jornada setmanal d’entre 84 i 90 hores, una xifra més pròpia de l’Anglaterra d’abans de la revolució industrial que de l’Europa del benestar.
Tot i això, les seves dones diuen que ajuden en el que poden, que són afectuosos i considerats. No ho dubto, però em pregunto quan. Comencen a treballar a les nou i acaben gairebé a les dotze de la nit. No m’estranya que no vagin al cine, que a penes llegeixin i que encara tinguin menys temps per a les feines de casa. Després d’una setmana així, és normal caure rendit al mata- làs i deixar-se de literatura.
El Govern acaba d’aprovar un projecte de llei per fomentar la igualtat entre sexes. Amb un model de vida en què l’home dedica tantes hores innecessàries a l’oficina i als dinars de treball, la dona té difícil la seva promoció professional. O ni tan sols la compensa. Han canviat les lleis, però no la realitat: el 90% de les reduccions de jornada són femenines.
Fa uns anys, al Citibank, em van cridar l’atenció per fer més hores, un hàbit molt espanyol. "¿Té algun problema? Fa tres dies que surt tard". L’empresa comença a voler directius menys estressats, treballadors eficaços i amb temps per a la seva vida personal. Les dones necessitem homes que sàpiguen tornar a casa i que, amb el seu exemple, demostrin que una altra societat és possible. Espero que el nou president de
[@more@]
