Article d’Iu Forn al diari AVUI d’ahir dissabte:
Sisplau, agafi la calculadora, que avui toca sumar. ¿S’ha parat a pensar les entrevistes a candidats que vostè ha hagut de patir aquests dies per terra (diaris), mar (ràdios) i aire (televisions)? Fem l’agenda aproximada d’un candidat.
Comencem per terra: quatre entrevistes clàssiques als diaris catalans i un parell més de diferents (incloses les que no fan periodistes), dues o tres més en diaris comarcals, un parell als gratuïts, quatre o cinc als diaris espanyols, tres més a revistes i quatre a agències i mitjans digitals. Passem al mar: tres entrevistes a les cadenes públiques, quatre a les privades, tres a les locals i sumi’n cinc més en emissores espanyoles i autonòmiques. A l’aire en tenim un parell a TV3, la de Sant Cugat, tres o quatre en teles privades i locals catalanes i tres o quatre més en teles espanyoles. El resultat, així a ull, és que en dues setmanes vostè pot haver patit entre 46 i 48 aparicions de cada candidat.
Molt bé. Ara agafem el conversor de la calculadora, però no el de pessetes a euros, sinó el d’entrevistes a debats. Quin resultat li surt? Un, oi? Un únic i escarransit debat, en què les normes van ser imposades pels partits, enfront de 46 entrevistes. Això és una vergonya, un escàndol i una indignitat per a un país que es diu democràtic. I és indecent que això estigui passant perquè els candidats es neguen a fer debats i els seus partits fan l’impossible per impedir-los.
Fins quan ho continuarem permetent? Un cop s’ha demostrat que no signar les cròniques és totalment inútil, què us sembla una vaga d’informació? ¿I si a la pròxima campanya cap redactor cobreix cap acte, cap mitja entrevista, cap candidat; i cap articulista dedica al tema una sola línia? Ja sabem que la informació és una cosa massa important per deixar-la en mans de periodistes, però ja no li explico el que passa si permetem que continuï ens mans dels polítics.
¿Us apunteu a fer aquesta vaga, companys i companyes?
[@more@]
