Oferta

Article, a El Periódico de Catalunya, del sempre impecable Josep Cuní:

Qui en dóna més? La pregunta ressona al gran basar de la plaça pública i els candidats exposen els seus productes. Tardor fantàstica a Catalunya. Dentista més accessible. Descompte en audiòfons. Classes d’anglès pagades. Llibres de text gratis. Més facilitats per accedir a un pis oficial. La meitat del lloguer per a joves legalment aparellats. Mil euros per fill nou. I n’hi ha més. Però ¿com continua? I ¿quant suma? Això és el que ningú ens respon. I una de dues: o el nou finançament ho ha resolt tot i la polèmica recent sobre els Pressupostos de l’Estat era absurda, o saben que no ho pagaran tot perquè no guanyaran, no els deixaran, no s’atreviran o se n’oblidaran. Per tant, doble frivolitat. Una, perquè fomenten l’error de creure que el pressupost públic és un pou sense fons del qual es poden extreure beneficis incomptables i incalculables. Dues, perquè, contràriament, ens hauran d’apujar més els impostos per fer front a la despesa. Serietat, per favor, que, sense ser economista, cada un de nosaltres és un comptable obligat per poder arribar a final de mes. I els números costen. I perquè quadrin, ¿què els he de dir a vostès dels jocs malabars que ens veiem obligats a fer?

Ens estan fent els comptes del gran capità perquè saben que després ningú se’n farà responsable. D’entrada, perquè aquestes ofertes no són acumulables. Són propostes que ens deixen anar els diferents partits segrestats pel màrqueting polític i amb la tranquil·litat que fins avui els ha donat saber-se impunes a l’hora d’incomplir-los. Mas va al notari per aixecar acta que no pactarà amb el PP. ¿Hi aniria per deixar constància del seu compromís real per fer efectives les seves propostes econòmiques? Montilla ofereix millores que altres comunitats socialistes ja van implantar fa anys. ¿Per què no ho ha fet el tripartit? –senyors Carod i Saura, ¿ho van intentar?–. Tampoc van forçar CiU a aplicar-les quan l’aritmètica parlamentària ho permetia. O ¿per què no les imposa el PSOE, a qui agrada tant condicionar la llibertat personal de fumadors i bevedors en pro del bé comú de la salut? ¿O és que segueixen preferint un país de desdentats a un d’abstemis? Piqué ironitza amb la frase dels germans Marx, i els ous durs els posa el seu partit amb una proposta que no té res a envejar a les criticades. Premi. Xec regal de grans magatzems.

Es queixaran de la seva mala premsa. I tindran raó perquè oblidaran les seves provocacions. És curiós. Preocupats com diuen que estan per l’alta abstenció, continuen fent impossibles per mantenir-la. O per augmentar-la. "No és això, companys, no és això". Llach en el vers i en la memòria. Llach en la utopia. Volen oferir un país millor als nostres fills i amb l’excusa de l’habitatge pretenen tractar-los com un bé de consum.

Demanda

Una cosa semblant passa amb l’augment d’adopcions internacionals. Ho denuncia Jaume Funes des de la Generalitat. Ni li agrada que siguem "el país amb més adopcions del món" –1.419 el 2005–, ni veu amb optimisme el futur que se’ns acosta. Quan a força d’egoismes adults es trivialitzin les necessitats infantils. I els arribi l’hora de la veritat als soferts i s’enfrontin a la crua realitat d’haver estat producte més que afecte. Per sort, pocs es donen per al·ludits. I aquests són els que protesten fent seu l’eslògan comercial: "Redecora la teva vida". Adopta un nen.

[@more@]

Tweet